Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/146

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

En aquell temps,—en que la recent descoberta de l'electricitat y d'altres ocults misteris de la Natura semblava obrir noves vies en la regió del miracle,—no era gens extrany que l'amor a la ciencia rivalisés en profonditat y energia ab l'amor a la dòna. Esperits excepcionals consagraven llur inteligencia, llur geni, llur cor mateix a l'estudi de lo desconegut, ab la ilusió de que'l filosop, aniria ascendint pas a pas en l'escala de la coneixensa y arribaria a posar la má en el secret mateix de la força creadora y potser ab el temps podria treure del no res altres mons. No savem si el nostre savi tenia una confiança tant segura en el futur poder de l'home sobre la Natura; ab tot, s'havia consagrat sense reserves als seus estudis cientifics y aduc massa exclusivament pera que cap altra passió li pogués fer desviar sa vocació irresistible. Son amor envers la seva muller hauria estat així completament subordinat al seu entusiasme per