Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/147

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

la ciencia, si, per un singular fenomen psicológic, no hagués convertit aquest mateix amor en un dels objectes de ses experiencies y enfortit així encara mes sa passió dominant.

Un dia, poc temps aprés llur casament, Aylimer se sentá davant de la seva dòna, la esguardá ab un esguard ple de torbació, y aprés d'un llarg silenci revelador de l'angoixa que sentia pera començar a parlar, acabá per dirli:

— Georgina, no t'ha vingut mai al pensament la possibilitat de fer desapareixer aquesta taca que tens en la galta?

— No, replicá ella somrient; mes, adonantse de l'aire seriós ab el qual el seu marit li havia adreçat aquella pregunta, tota enrojí; si vols que't digui la veritat, continuá, m'han dit tant sovint que era un abelliment, que he sigut prou càndida per creure que devia esser veritat.

— Tindries tota la raó si's tractés d'una altra cara, Georgina, digué