de son esperit el record d'aquest fracás mortificant pera'l seu amor propri d'home de ciencia y a sumirlo de nou en els seus calculs misteriosos. De temps en temps els deixava, ab el rostre congestion at, descompost per l'extraordinaria tensió d'esperit, pera acostarse a Georgina y encoratjarla, inculcantli els infinits recursos de la ciencia.
Aylimer contava a Georgina la historia d'aquests pacients quimics, que durant molts segles cercaren ab ardor infadigable el disolvent universal per medi del qual podrien isolar l'or de les substancies mes conegudes y escampades sobre la superficie del globus. Lluny de tractar de boigs aquests precursors de la quimica moderna, Aylimer no veia cap absurde en que's pogués descobrir un dia aquest admirable secret; peró tenia la precaució d'afegir que l'autor de tant gran descoberta no rebaixaria mai el seu geni a treuren profit. Pel demés, ell pre-
