tenia haver composat un elixir de llarga vida que, suprimint la mort, causaria, en cas de decidirse a divulgar el secret, una tal revolució en tot el mon, que l'humanitat, en contes d'una eterna felicitat, no hi trobaria altra cosa mes que una nova font de mals y d'infortunis.
— Parles seriosament Aylimer? demaná Georgina, mirantlo ab esguard esglaiat. Es terrible, posseir un secret semblant; ho és tant sols el pensar que'l pot posseir un mortal.
— No tinguis por, vida meva, respongué'l seu marit; jo no'n voldria fer mai l'assaig ni ab tú ni ab mí; volia solament demostrarte quant poqueta cosa ha d'esser en comparació ab aquests portentosos descobriments, l'esborrar una petita taca de la teva cara.
Oint aquesta alusió a la má fatal, Georgina s'extremí com si hagués sentit en la seva galta el contacte d'un ferro roent.
Aylimer, no obstant, s'entorná
