veure aquell escut, recordá que un dels avantpassats d'aquella familia y qui sab si un dels habitants antics d'aquell palau, havia sigut posat pel Dant en un dels cercles infernals; y aquest recort afegit a l'anyorança natural que sent aquell qui per primer cop se separa de la familia, cornuá al jove foraster quan penetrá en la vasta cambra fosca y rónega que li havia de servir d'habitació. El jove deixá anar un sospir.
— Verge santa, exclamá la vella Lisabetta, que, seduida per l'aire simpatic del jove, s'esforçava en endreçar la desmoblada cambra, quin sospir haveu llençat, senyor! Es que potser trobeu trista aquesta habitació? Mireu, vos prec, per aquesta finestra que sembla illuminada pel vostre incomparable sol napolitá.
Guasconti obeí maquinalment el prec de la jaia, y el sol lombard no li semblá pas, val a dirho, de bon tros tant gai com el del seu pais. Tant mateix, peró, illuminava, se-
