gons pogué veure, un bell jardí rublert de tota llei de flors que feien semblant d'esser conresades ab solicitut extrema.
— Es que pertany a la casa aquest jardí? demaná Giovanni.
— Deu nos en guard, mentres no estigui mes ben provist de llegums, respongué Lisabetta. No, aquest jardí és el del Doctor Giacomo Rappaccini, un savi tant famós que no m'extranyaria pas que'l seu nom hagués arrivat fins al mateix Napols. Ell mateix cuida el jardí, y segons se diu de les seves plantes extreu filtres de gran virtut. Ja'l veureu vos mes d'una vegada ocupat en la seva tasca, igual que a la seva filla, cullint a dojo les flors extranyes de llur jardí.
La jaia, un cop hagué enllestit d'endreçar la cambra de l'estudiant, se'n aná recomenantlo a la guarda de tots els angels y de tots els sants del cel.
Veientse sol, Giovanni, no sabent que fer se posá a la finestra
