Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/241

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

cies decissives. Obsessionat ab aquesta idea, torná a casa la florista y li comprá una altra toia de flors fresques totes espurnegades encara de gotes brillants de rosada.

Era precisament l'hora en que tenia costum de baixar al jardí de Beatriu. Abans de sortir Giovanni s'esguardá un moment en el mirall, tement trovarse ab la cara esllanguida o fadigada per alguna malaltia extranya que l'hagués sobtat sense adonarsen, peró tingué una agradosa sorpresa quan vegé que mai com llavors havia tingut la color tant fresca, y els ulls tant vius ni brillants.

— Al menys, pensá ell interiorment, ses metzines no han atacat encara cap part del meu organisme; no soc cap flor pera morir al més lleu contacte.

Al mateix temps mirá les que tenia a les mans, y quin fou el seu esglai quan vegé aquestes flors tant fresques y cobertes de rosada un moment abans colltorçarse de sobte y marcirse al primer contacte!