Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/242

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Giovanni devingué terriblement pálid y esguardá son visatge consternat en el fons del mirall. Recordá llavors l'observació de Baglioni sobre l'olor que se sentia en la cambra; el seu halé, doncs, estava enmetzinat? Y tot tremolá com si sentís horror de sí mateix. Ab tot y aixó, sortí poc a poc de son estupor y, mirant al voltant seu, vegé una aranya que semblava estar ocupada en teixir una tela en l'angle d'una cornissa.

El pacient insecte acabava de resoldre, tot jogant, el curiós problema que consisteix en fixar els dos extrems d'un fil a distancies relativament inmenses; llavors, havent fixat convenienment un dels caps, havia fet convergir gran nombre de fils al centre del primer y s'entretenia en enllassarlos els uns als altres per medi de malles destinades a privar el pas a tot individuu alat. Giovanni s'acostá a l'aranya y llençá damunt d'ella una llarga halenada. A l'instant l'insecte deixá de urdir la tela que s'a-