Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/79

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

el primer que atreia l' atenció; en absencia dels dos novells desposats, els visitants discutíen algún cop sobre l' expressió que 'l pintor havía volgut donar á llur fisonomía. Tots se mostraven d' acord en que traía una violenta emoció, pero no hi havía mai dues persones tant sols que tinguessin la mateixa opinió sobre 'l motiu que, segons l'idea del pintor, l' havía suscitada. Sobre 'l retrat d' Elinor, els parers no anaven tant distanciats y tots conveníen en reconeixer la pregona y misteriosa tristesa que envaía aquell visatge. Fins hi hagué un original que sense coneixer els originals dels retrats, exposá, aprés de llargues reflexions la opinió, de que les dúes cares feian joc reciprocament.com si fossin parts distintes d'un mateix dibuix y que aquesta tristesa apassionada que vessaven els ulls d' Elinor tenía una relació directa ab l' emoció violenta que revelaven els de Walter. Mal que sapigués poca cosa de dibuix, el fantasiador personatge