havía fet una mena de croquis en el quals els dos esposos teníen cadascú l' actitut que corresponía á l' expressió del seu rostre.
No passá gaire temps que començá á correr la veu de que 'l visatge d' Elinor se cobría de día en día d' un vel d' extranya tristor talment que no trigaría en devenir la viventa imatge del seu malinconic retrat. Tot lo contrari passava ab en Walter l'esguard del qual lluny de revelar l' ardenta expressió que li havía comunicat el pinzell del pintor, semblava cada día més passiu y indiferent. Aixi y tot semblava covar dins d'ell un foc secret més terrible encara per estar comprimit.
Alarmada per les observacions que alguns de sos amics no teníen sempre la discreció de callar al seu davant, Elinor resolgué á la fi cobrir els dos quadres ab un vel de seda roja, baix el pretexte de que la pols destruia llur barnis encara fresc, pero en realitat pera tallar d' un cop tots els comentaris.
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/80
Aquesta pàgina ha estat revisada.
