Pàgina:Conversacions entre Saro Perrengue i el Dotor Cudol 1-5.djvu/10

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
mocadors y debantals,

y en tot lo del tabaquet
un pabelló vaig formar,
y baix estaba la Pedra,
fundamento,sobre el qual
ha de levantar España
su eterna felicidad.

Dotor. Eixe pensament no es teu:

es molt sublime y molt alt:
de segur el boticari
també tel habrá dictat.

Saro. Si señor, es còsa sèrta;

yo nom vullc vanagloriar:
lo pòc que sé de él lo aprengo:
per lo tant em vullc rosar
en hòmens sabios y dòctes,
que algo me sapegará;
pero sigamos la historia:
Al carro habia nugat
totes les còrdes del pòble,
y fiu vindre allí á tirar
desde el mas rico al mas pobre,
y en asò ya els vaig donar
la primer liccion á todos
de la union y la igualdad,
que ha de haber entre nosotros,
perque tots som siutadans.
Afòra unflors y etiquetes:
reine en lo ric la humildat,
y en lo pòbre la pasènsia,
en aquell la caritat,
y en este la gratitud,
y tindrém felicitát.
Como digo de mi cuento:
tots á una, sens cridar,
arrastrarem nostron carro
hasta el glorioso lugar,
donde habia de posarse,
tots á una agarrats
de la Gran Pedra, la alsarem,
Señor Dotor, vaig plorar
al veure esta seremònia,
y aquesta uniformitat,
y em diguí entre mi mateíx:
esta unió santa ¡quánt val!
Si els españòls tots units
volguerem la Pedra alsar,
la posariem tan alta,
y tan ferma, que envechats
dels estranchers estariem.
Mes es el treball, que hia
alguna cabra roñosa,
que no nos la achuda á alsar;
y no es això lo pichor,
que la volgueren tirar,
y abismarla pera sempre.

Dotor. Eixos son quatre ignorants,

quatre tontos seduits,
que no saben be ni mal,
que les sehues lletres son
com la O de Sen Chuan:
estos han oit campanes,
y no les saben tocar.
Els ha dit algun fanátic,
que asò en bé no pòt parar:
que la Religion peligra:
que els lladres se aumentarán:
que la libertad de imprenta
es muy nociva. Animals!
¿falten plomes en España,
pera saber refutar
al que atrevit vitupere
la lley del Crusificat?
Ara de pronte no ducte
que algun lladronet haurá,
algun vago, algun borracho,
y atres hòmens inmorals;
mes deixa se consoliden
les chuntes y els tribunals,
y vorás, com tots los que