Pàgina:Conversacions entre Saro Perrengue i el Dotor Cudol 1-5.djvu/11

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
la fasen, la pagarán.

No vorás tant de gandúl
en mantes arrebosats,
sinse faena ni empleo,
perque entonces sels dirá:
¿en qué se ocupa vosté?
En res. Pues no es siutadà.
A un presidio y á un grillete.
¿Qué es pensen san acabat
Seuta, Melilla, Alusemes,
Puerto-rico, y les Canals?
Aguárdate un poco, Saro;
ya vorás quines lleis hiá:
¿qué es pensen els malhechors,
que ara també es taparán
les mòrts, ferides y ròbos
con el unto megicá?
No ho cregues,Saro,no ho cregues,
que ara lliure sescriurá,
y asò de la ploma sòlta
fa mes pòr de lo que saps.
Un canó de á vinticuatre
no cregues continga tant
com el canó de una ploma.
Grans frens les plomes serán.
Yo prenguera que tots foren
del meu mòdo de pensar.
Per mantindre nostron punt,
si yo poguera ficar
dins lo puñ á tots los que
se prècien de lliberals,
els manaria vixqueren
tan prudents y moderats,
que confundiren als que
pensen de nosatros mal:
als que penes y ruines
sòls están pronosticant,
als que dihuen llibertino
y fracmasó al lliberal.
Pero demos tiempo al tiempo,
que estos fanátics vorán,
si la lley de Chesu-Crist
per les nòves lleis pedrá.
Lo que temen ells es pèdre
la sehua comoditat,
perque rascantse la pancha
en lo culòt asentat,
pasen una vida bòna,
sinse penes ni treballs,
els que pèrden la mamella
que ans tenien de robar:
aquells que la sopa boba
menchaben sinse suar,
estafant á tot lo mon;
latre que estaba empleat,
y gastaba un doble mes
de su sueldo. Sacristan
sin colmenar y con cera,
rapaverunt del altar.
Que nihacha de estos ara,
y vorás si els ho dirán
en lletres de mòle pronte:
ara res es callará,
Tú et penses:::

Saro. Señor Dotor,

¿qué sòls vesté ha de parlar?
deixem acabar la història:
¿ahón se varem quedar?

Dotor. A la que alzareu la Pedra.
Saro. Men recorde. Aparellats

teniem obrers de vila,
ferramentes, materials,
y todo aquello que era
necesario pera el cas:
entre tots la colocarem,
y treballárem á estall.
Ya está ponida la Piedra,
els vaig dir á tots cridant:
lo que importa es el silencio,
quiero que un rato me oigais.