Pàgina:Conversacions entre Saro Perrengue i el Dotor Cudol 1-5.djvu/21

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
un milló, pero seria

el asunte masa llarc.
Pero men pasá hu á mi,
que no vullc pasarlo en alt.
Yo en lo carro gran aní
en un viache á Alacant,
y ans de arribar á sert poble
un amic en va avisar
que el Señor Corregidor
tres duros fea pagar
si algun animal pixaba
desde tal puesto á tal part.
Cuando al tal lugar llegué,
com yo anaba sobre el cas,
al veure al macho de barres
que es para pera pixar,
baig de la pancha em posí,
yo corrent achenollat,
y li apliquí la muntera
á manera de orinal.
La muntera somplí pronte,
¡yo estaba tan agobiat!
y per no pagar tres duros,
que em costen tant de suar,
la pixarrada del macho
en lo sí la vax parar.
Cuant acabá men ixquí
colantme garres aball
aquell maldito majunque,
y la muntera en les mans
plena la duya en gran tiento,
cuant el macho de dabant
salborotá en una hehua
que pasá per lo costat;
yo per anar á sostindrel,
tire la muntera al cap,
sens pensar que estaba plena
dels orins del animal;
per los nasos, ulls y boca
tots me se varen ficar;
sego , estufant y mochantme,
desde el cap als peus bañat,
men vax eyxir de aquell poble,
(figures vosté que tal)
malaint á aquell indigne
que tal habia manat;
pues de la pols del camí
la roba me se posá
mes negra que un asabache,
Vax á Godella aplegar,
y tota la chent al veurem
es ria, tapantse el nas.
Entrí en casa, y ma muller
al veurem tan apañat
em digué en risa fisgona,
¡com vens, Saro, tan galan!
¿qué has fosát en alguns porcs?
¿qué dimonis has portat
que puts com un rabosót?
Yo li contí tot lo pás,
y en lo cosi del lleyxiu
al instant en feu ficar,
y em deyxá com un espill;
mudada neta, y abant.
¡Ha visto usté que trigedia !

Dotor. Per sert, Saro, que el tal cás

es muy digno de saberse.

Saro. El poble estaba abrumat

en moltisima rahó,
per lo tant no es de estrañar
que ara de plaer rebose,
pues de damunt san llevat
tota eyxa escuadra de lladres
que el tenien sufocat.

Dotor. ¿Pero, Saro, tu fas conte

que yo acabe de contar
la profesó de aquell dia?

Saro. Si vol vosté pase abant.
Dot. Ta dit que el foc en que ardiem

era foc moltisim gran,
que es demostraba en los rostros,
pues en ells vees pintats
el plaer y la alegria.
Les persones principals