Pàgina:Conversacions entre Saro Perrengue i el Dotor Cudol 1-5.djvu/22

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
de Cleros, Corporacions,

Milicia, Comunitats.
anaben totes unides.
y esta unió y fraternitat
enternia tots los cors.
Seguia un carro triunfal
de molt gust y molt primor
y dell anaben tirant,
unes ninfes mol hermoses
versos alusius al cas.
Anaben montats en orde
tots los Señors Maestrants
en sos caballs molt briosos
y en primor enjaesats.
Seguia en la profesó
lo mes lluit y granat
de la ciutat, sobre tots
el dignisim Cheneral
el gran Conde de Almodóvar,
modelo de llealtat.
Ayxí que el vea la chent
perdia de loca el cap,
y tots de vives lompliren
hasta allá puede llegar.
Ultimament en un carro,
pero carro celestial,
venia el rescat del poble
en la Pedra figurát
y en lo remat de este carro
dos mancebos agarrats
en la gran Constitusió:
al veure asó en vaig quedar
sens saber lo que em pasaba.
Yo viu á uns homens plorar,
que á puñalades no ploren;
el goig era sens igual:
A mi em falten expresions
pera poderte contar
el tot de esta gran funsió.
Almodovar remachá
el clau del nostre plaer
en la arenga que tirá

quant se descubrí la Pedra.
¿Tú no has vist á uns naufragants
que despues de una tormenta
vehuen el sol y el sel clar?
De esta manera Valencia
en el instant que lográ
ver la Lápida ó el Iris
de la sehua llibertat
despues de tanta borrasca,
en un goig se transportá,
que no ha vist ni pense veure
alegría semechant.
Uns á atres sabrasaben,
tots es donaben les mans:
todo eran parabienes
els mes purs i cordials;
dia feliz, dia grande
pues el Señor es digná
traurenos de tantes penes,

Saro. El poble está penetrat

en que asó es obra de Deu.
pues sols Deu pot arreglar
un obra tan gran com esta
en tanta fasilitat.

Dot. Al segon dia en la Iglesia

tots los vehins congregats
churaren solemnement
la Constitusió guardar.
La cosa, Saro. está feta
en tota solemnitat,
y has de tindre per perchur
al que de asó et parle mal.
Mira que queden traidors
que volen arruinar
este grandiós edifisi
per sons fins particulars.

Saro. ¿Pero vosté es de parer

que ells ho poden ya lograr?
¡Cuánta sangre costaria!
perda tot resel, que está
la Piedra muy bien ponida;
y en lo fonament que hia
que es la voluntad del Rey,