Pàgina:Conversacions entre Saro Perrengue i el Dotor Cudol 1-5.djvu/24

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.


QUARTA CONVERSASIÓ ENTRE SARO PERRENGUE

ET DOTOR CUDOL.


Saro. Otra vez como está usté?

á la cuarta da ó no da.

Dotor. ¿Ya tornes á vindre, Saro?
Saro. ¡Cóm que si vinc! y con sal;

pero sepia usted que vengo
con mucha formalidad.
¿Usted sabe con quién parla?

Dot. ¿Y esta pregunteta ahon va?

pareix que ho digues de chausa.

Saro. No pregunte fora trast,

ni tompoc gaste ya chanses.

Dotor. ¿Que ya de cheni has mudat?
Saro. ¿Quí es el home que no muda

en veures en puestos alts?

Dotor. Em fás estar como un tonto;

¿qué quin empleo tan dat?
¿eres llautinent , alcalde,
rechidor ?:::

Saro. No es calfe el cap;

¿ignora usted que mon pueblo
em va nomenar brocál
elector, y que estiguí
en casa de la Siutat
mesclado en los hombres grandes?

Dotor. No ha sabut res.
Saro. Pues ya ho sap:

y sepia que desde entonces
todo hu parlo en castellán;
pues tot sapega en lo mon,
manco la salut; es tant
lo que ma fet á esta llengua,
que la mehua dòna está
contra mí feta un dimoni,
y está sempre predicant
que parle com ella parla:
diu que estic esperitat:
y té la tonta resèl
que en la chunta em feren mal.

Dotor. ¿Pues la tal chunta no era

composta de Valencians?

Saro. Si Señor, mes molts parlaben

un castellá molt serrát.
Tot un dia y una nit
vach tindre yo al meu costat
dos Retors com dos castells,
homens de formalitat,
y ningú dels dos parlaba
ni sabia el valenciá.

Dotor. ¡Cuant suat degueres veuret

pera haber de contestar
cuant algo te preguntaben!

Saro. ¿Qué es lo que ha dicho, suat?

mes fresc que una camarrocha,
ben contents varen quedar,
y moferiren ses cases
pera cuant volguera anar
á comer cuatro perdises.

Dotor. Cóm se degueren burlar

de oubir tes castellanades!

Saro. ¡Si tal haguera pensat!:::
Dotor. ¿Qué hagueres fet?
Saro. Asentarlos

cuatre ó sis tantarantáns.

Dotor. Estás borracho! estás loco!

als ministres del Altar!
als Sacerdots del Señor!::

Saro. ¡Bo, bo, bo, qué arrere está!

¡que poc sap vosté de coses!
En lo dia els miren ya
con el desprecio mayor,
como cosas por demas,

Dotor. Tots no pensarán ayxí.
Saro. Si no tots, una gran part:

yo sé lo que ha vist y ohuit.

Dotor. Esta es la pena, este el mal,

que parlen dabant de uns homens
que no els saben retrucar,
y els plantifiquen idees
les mes negres é infernals.

Saro. Pues vacha vosté y retruquels

y vorá com li dirán:::

Dotor. ¿Qué em tenen de dir á mi?
Saro. A vosté y al mes pintat:

¿qué ells saforren en ningu?