Pàgina:Conversacions entre Saro Perrengue i el Dotor Cudol 1-5.djvu/25

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
¡No están ells poquet amarcs

al veure que mes de cuatre
se están encara alegrant,
y fentnos á tots la pruna!
¿Li pareix que es regular?
¿Vosté creu que asó es rahó?

Dotor. No es rahó , mes no la hiá

pera que parlen arreu,
y que ho fasen tot igual.

Saro. ¡Yo no entenc en qué se funden

estos pobres cascabancs!
Crehuen que la Relichó
per asó sacabará.
Ara tres sigles arrere
segon conten els lletrats,
tenien Constitusió.
en España, y molts grans sants.
floríen en aquells temps.
¿Que em diguen quin embarás,
quin estorp, quina barrera
la Coustitusió será
pera que vixquen cual dehuen?

Dotor. En les lleis cregues no hia

ninguna cosa contraria
á bona y sana moral;
pero:::Saro. Dale con el pero
que may es pot madurar.

Dotor. Ou, pues, el motiu del pero.

Yo vech tota la Siutat
abismada en insolensies
y descaros criminals.
Yo vech á la chuventut
mes perduda que ha estat may.
Yo vech en dolor á chiques
de huit, deu y dotse añs
perdense y prostituinse,
si prostitutes no están;
per lo mateix morrorise
de pasar per lo Mercat.
Yo vech convertits en tendes
tots los nostres arrabals,
y per ahon vullga que vaches
veus borrachos á millars.
La soltura de les dones
ha arribat al ultim grau,
y per elles y el mamelo
¡cuántes morts no san vist ya!
¿Y á quí es castiga, Perrengue!
Pues de asi dimana el mal.
Ahon no ya fré, no ya pòr,
diu ladachi valenciá:
que la pòr guarda la viña,
com no sapreten uns cuants
de colls allá en lo formache,
per lo del sombrero blanc,
fentlos fer bones carases
de la font al Rat penat,
llenguades als llanterners,
y pòr á aquelles dels alls,
no podrém eyxir de casa
ayxi que el sol es pondrá.
Tan presisa es una leva,
com pera viure menchar.
Que dorguen els que nos manen;
que cuant voldrén no podrán,
y aurá males consecuensies,
pues els prinsipis son mals:
per ayxó ya mes de cuatre
que profetisen amarcs.

Saro. Tots los principis son forts,

vorá quia simil li fas.
Si vosté es muda de casa,
á la nova va portant
escurada, papeleres,
cahires y matalaps,
taules, cuadros y paelles,
graelles, setrills, puals,
y exétera lo demés,
y arreu tot ho va deyxant,
sinse orde en un muntó,
pero cuant vosté ya está
ocupant aquella casa,
procura be colocar
cada cosa en lo seu puesto.
Asi té pintiparat
lo que pasa huí en España.
Ara de casa ham mudat,
¿mes quina mudada es esta?
la mes heroica y mes gran
que conocieron los siglos,
ni se conta en los anals;
moltes coses ya á muntó,
mes el orde ya vindrá
á posarles en son puesto,