Pàgina:Conversacions entre Saro Perrengue i el Dotor Cudol 1-5.djvu/26

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
ara es presis tolerar,

y hacer vista gorda.

Dotor. Saro,

el tolerantisme es mal.

Saro. De asi á poc ya no hia molt,

pronte, pronte es podará
este gran abre de España,
que sa omplit per no podar
de ramaches molt inutils.

Dotor. Arreu no sha de tallar,

que agarre la podadora
qui la sapia manejar,
y siga aquell que li toque,
talles el ramache mal,
mes el tronc y rames bones
que es procuren respetar.

Saro. Vosté perda tot cuidado,

"que en buenas manos está
el pandero"; yo confie
que asó se té de arreglar
millor de lo que pensém.
Alguns descontents aurá,
pero el tot es lo que importa,
el be ha de ser cheneral:
cluixca el canem, y arda Troya,
y unfle aquell que cayga baix.

Dotor. Com quede la Relichó

en son puesto.

Saro. O en mes alt;

ya veu en les elecsions
homens de bé, y bons cristians;
pera asó se desvelarem
tots los que forem vocals.

Dotor. Ayxó es lo que vull saber:

digues, Saro, ¿en qué va estar
que elector te nomenaren ?
diguesme la veritat.
¿no ho buscares ?

Saro. No, Señor.
Dotor. ¿Cóm es que varen pensar

en tú , habent en lo poble
(Saro, be pots perdonar)
homens de mes nombradía,
visibles y acaudalats?

Saro. Yo no ho sé, Señor Dotor:

lo que es sert y veritat
que yo no ho busquí com atres,
pues soc un home ficat
en mons fills y mes faenes;
ni se papelonear
ni se traure el cos al ayre:
per lo mateix no vax may
á les chuntes de parroquia,
de alcaldes ni diputats;
pero á estes que es fan ara,
daon estriva el bé ó el mal
de la nasió, me figure
que faré un pecat molt gran
com á totes no acudixca:
Yo vach vindre de les Valls
en un carro de garrofes,
y apenes que vach entrar
en casa, em digué la dona:
tan vengut á convocar
para mañana á las ocho
á la Iglesia, ahou se dirá
un misa, en intensió
que envíe el Espirit Sant
llum y foc de bon asert
á la chunta parroquial
para elegir los vocales.
Yo me electrisí al instant,
arreglí mules y carro,
y en lestudi em vach ficar,
á meditar sobre alló
que faria alsendemá.
Reflecsioní en lo meu cor
que la empresa era molt gran,
y que en Deu encontraria
lo que debia buscar.
Malsí molt dematinet,
á la iglesia vach anar,
em confesí y combreguí,
y á aquell Señor que es digná
entrar dins de mí, preguí
em dara asert pera obrar.

Dotor. No estrañe, Saro Perrengue,

que haches segut nomenat
elector; si tots ayxí
huagueren fet, resultats
felisos se prometriem,

Saro. Pues confie quels vorá.
Dot. ¡Ay Perrengue! hia molt pocs

que hachen pegat eyxe pas