Pàgina:Conversacions entre Saro Perrengue i el Dotor Cudol 1-5.djvu/28

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
y atres homens que debien

haber segut nomenats,
que mes que yo ho mereixen;
confese la veritat.
Els atres dos compañeros
que em posaren al costat
valien, Señor Doctor,
tota una armada real.
¡Qué units anarem en tot!
mes que si forem chermans.
Elegidos ya los tres
el Tadeu es va cantar;
yo plorí á moco tendido,
si tenia que plorar.
A ma casa men torní
enternit y atarantat.
La mehua Senta ya estaba
en los chiquets esperant,
y tota la parentela;
els amics y el vehinat
mompliren de enhorabuenas
hasta allá puede llegar
La chermana de mon pare,
que es tia mehua carnal,
dòna de chuí y asiento,
pues pasa ya sent añs,
me se va aferrar del coll
y mil besos me va dar,
com que el front, morros y galtes
totes me les va empastrar
de mocs, babes y polvillo,
y plorant es va pixar;
y ayxí com un cascabell
de alegria tremolant
em digué: Deu fasa, Saro,
que yo et vecha Pare Sant.
Latra parenta me dia:
¿y tú á Madrit anirás?
Latra: ¿Saro, y ara tú
manarás en lo mercat?
pues búscanos un bon puesto
pera vendre, que asó está
lo mes perdut de la vida,
á la que obrin els portals
ya están les revenedores
tot lo millor ocupant.
Cada hu sa cosa em dia:
yo en un cap com un tabal.
Així que tots sen anaren
y la casa se aquietá,
em despullí y em chití,
pero estiguí ensomiant
tota la nit, figurantme
que era en les Corts home gran,
y que em dien sa excelensia
y que estaben tots pasmats
al oir com mesplicaba;
que el Rey em doná un abrás,
y ensomiant estes glories
em ria com un orát.
La mehua Senta asustada
pensant que perdia el cap,
em digué: ¿Saro, qué tens?
Yo li diguí endormiscat:
hable usted con mas decoro
mire usted que soy brocal
de la junta de partido;
y ella se posá á plorar
pensant que em tornaba loco.
Y cuant em vach despertar
mirí el Chesús y María
que tinc alli en lo capsál,
y en un rincó les garrofes,
la herba seca mes enllá,
sanserros y campanilles
vach oir dels animals,
y coneguí estaba en casa.
¡O ambision! vach exclamar,
y em diguí entre mí mateix:
¡Si eres, Saro, un ignorant,
sin estudio, sin prinsipios,
adonde quieres puchar
para dar una caida
que no et pugues alsar may!

Dotor. No ayxí rasiosinen tots;

els més, apenes están
en lo primer escaló;
crehuen que poden puchar
hasta lultim de la escala;
y asentarse en lo terrat.
Pera estar en tal altura,
es dir, pera á Corts anar,
y desempeñar son puesto
como deben, pocos hay;