Pàgina:Conversacions entre Saro Perrengue i el Dotor Cudol 1-5.djvu/29

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
sols que asó del amor propi

á tots nos porta engañats:
la hú perque sap llechir,
latre perque sap contar,
latre perque parla bé
á modo de papagall
sense fondo ni sustansia.
latre perque es militar,
y fon valent en la guerra,
y es pensa san de arreglar
á puñalades les Corts,
latre que estigué tancát
y fuchit y persiguit
per desidit lliberal;
y atres molts per este estil
en dret se figuren ya,
y que habils y aptes son
pera poder ocupar
sa cahira en lo Congrés,
y desde ella dictar
como Solon y Licurgo
leyes á España. ¡Es vorá
un engañ mes manifest!
¡Si aquells homens que han anat
sen han vengut corromputs
y els tremolaben les carns
de parlar una paraula!
els pobres pelafustrans,
apartacorfes, barrugos,
miserables cascabancs
¿qué habien de fer alli?
¿qué se pensen ques parlar
dins les cuines en les dones?
Yo me recreme la sanc
cuant vech:::

Saro. Pues yo no huestrañe;

perque per mí ya ha pasat.
Señor Dotor, desengañes,
y crega esta veritat :
amor propi é interés
son els dos peus mes fatals
pera perturbar al home.
Yo al veurem condecorat
en la plasa de elector,
hábil em creia ya
pera pachar á les Corts.
¿Vecha vosté si es pot dar
pensamiento mas desforme
ni idea mas criminal?
Yo soc un tros de tarugo,
pero ya alli dins ficat,
munflí de pits, y em crehia
igual en los mes pintats.

Dotor. ¿Tú, Saro, per quí votares?
Saro. Yo no ho sé, me varen dar

una llista.

Dotor. ¿Una no mes?
Saro. De segur vosté voldrà

que yo liu confese tot,
no tinc ningun embarás.

Dotor. Si que desiche, Perrengue,

saber lo que ta pasat.

Saro. Pues sapia , Señor Dotor,

que moltisims dies ans
de haber de vindre á Valensia,
ya me habien dut allá
moltes llistes, y una de elles
un Señorón á caball
vingué buscant á D. Saro;
en ma casa es va ficar,
preguntantme si yo era
el elegido vocal.
Yo li responguí que sí,
y correns em da la má,
fentme sent mil cortesíes.
¡Qui no es tenia de unflar
al mirar tantos obsequios!
Es varen arrematar
todos aquellos cumplidos
en que habia de votar
als que em donaba en la llista,
y de camí em preguntá:
¿ pero usted ya tendrá otras?
Yo li vach dir , un millar.
¿Me permite usted las lea?
em va dir en humildad.
Mes yo com no tinc segona,
y duc el cor en les mans,
li doní totes les llistes.
Santísima Trinitat
y quin estropisi feu
aquella boca infernal!
Al pas que anaba llechint
sensenia com un llamp.