Pàgina:Conversacions entre Saro Perrengue i el Dotor Cudol 1-5.djvu/31

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Viva la Patria. ¡Caram!

¡y quina capa torera
es la que es volen posar!
Es bo viure, pera veure;
yo he aprendido mucho mas
en los dias de la Junta,
en casa de la Ciudad,
que sent añs cursant escoles,
aules y universitats.
Vixquen els carros y els machos,
vixca la quietut y pau,
ya no vullc estes cantades,
que no son del meu chenial.

Dotor. Pues tu deus contribuir,

en cuant pugues per ta part,
á procurar per la Patria.

Saro. Y derramaré la sanc

per ma mare , si señor,
com probes moltes ha dat;
pero acabant á ma casa,
som de coba, y no chistar,
ni tirar baladronades;
yo no trate de cobrar
lo que per ella ha patit,
y asó es ser bon llibera!,
pero el que cobrar desicha
no dona probes de tal.

Dotor. Ya no ya abogats que tentren
Saro. La experiensia es mestre gran,

molt ma fet obrir els ulls.

Doctor. Si, Perrengue, veich que saps;

y vullc que tornes un rato,
y parlarem mes despay.

Saro. Ara mentra la faena;

sam de posar á filar,
despues el forment.

Dotor. ¿Y qué?

¿es dir que no tornarás?

Saro. Si señor, mes tardaré.
Dotor. Lo que importa es treballar,

y vine cuant te parega.

Sara. Hasta la vista , mandar.

















Valensia. : Imprenta de Chusep Ferrer de Orga.

Añ 1820.