Pàgina:Conversacions entre Saro Perrengue i el Dotor Cudol 1-5.djvu/32

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.


QUINTA CONVERSASIÓ ENTRE SARO PERRENGUE,
carreter de Godella, y el Dotor Cudòl, abogat de Valencia.


Sar. Aquí estoy porque he venido.
Dot. Ya lo veo. Pués, cóm va?
Saro. Señor Dotor un mich mich,

ques lo mateix que tal cual.

Dot. Això es parent de ruins.
Saro. ¿Qué así cóm ham de pasar

en este triste destierro
sino sempre entre bò y mal?
Nosatros tan sòls volgerem
Carnistòltes y Nadals,
Pascues, estrenes y mones,
y Advents y Quaresmes may;
Esta es humana pension,
perque som de carn y sanc.

Dot. Magrada molt com hui vens;

Saro, molt místic estás.

Saro. Señor Dotor, no huestrañe,

perque estic del tot mudat.

Dotor. Sempre per hòme de be

ta tengut, y ara ho serás;
¿esta mudansa en qué estriva?

Saro. Quant entra el hòme en edat,

ó el honren y el condecoren
en empleo ó dignitats,
per experiènsia vehém,
que muda molt de pensar.

Dotor. No hay regla sin excepcion:

diu el adache vulgar
cuat mes vell mes cascabell.

Saro. No hia ducte, aquell ques fa

vell en les males costums,
á tart se les sòl deixar;
mes pronte es veu reconeixer
un chove que no un ansiá;
en efecte, la experiènsia
nos ho demòstra ben clar:
un abre quant mes vell es,
y rails mes fondos fa,
còsta darrancar molt mes.

Dot. Pero no et penses que están

els vells y els de alts empleos
lliures y exemps de pecats;
als vells la codicia ataca,
y als de altes dignitats
la sobèrbia y amor pròpi;
de así naix el despreciar
en orgull y altanería
als seus próchims y chermans.
¡Cuidado, Saro, cuidado!
ves en tiento, ves aspay,
que esta mala sabandija
ya em recèle tha picat.
Yo et mire, y ya no es conec;
vech que parles molt unflat,
y sempre tirant sentències
con un tono magistral,
pareix que sigues un atre
despues quet feren vocal.

Saro. Desde quem feren això,

que estic ple de mals de cap;
yo sempre he segut amic
de la quietut y la pau,
y el rinconet de ma casa
es sòls lo quem ha agradat;
yo mis gustos y delicias
les funde en tindre al costat
á la mehua llocadeta;
sempre, sempre he desichat
que ningú me coneguera,
ni que feren de mí cas;