8
|
|
Yo volguera... Boto va...
Ella se omplia de glòria
cuant me ouia perolar:
cuant me posaba el roquet,
com la trincha era tan gran
em pegaba al còll dos punts,
y mel deixaba achustat;
sempre plorant fea asò.
Yo li dia, ¿qué et sap mal
que tu marido predique?
pues pera tú es honra gran;
y em responia fent botes:
crec que et pedré si així vas;
en alguna Retoría
el dia manco pensat,
Saro meu, van á encaixarte.
Yo li dia : per cuant val
el mundo no be de dejarte,
sempre al constat em tindrás.
|
| Dot.
|
Com has tret el còs al ayre
y tas fet tan singular,
no es de estrañar que la dòna
tinga un resèl tan fundat,
encara que Retor, no,
pues no pòts per ton estat,
puga ser que algun empleo
no et vinguera masa mal.
|
| Saro.
|
Vosté pensa que predique
per intensió semechant?
|
| Dot.
|
Es de reselar que sí.
|
| Saro.
|
Molt pòc favor vosté em fa,
em te conegut á fondo
y penetra el meu pensar.
|
| Dot.
|
Pero com els hòmens muden
com tú me dihes avans.
|
| Saro.
|
Yo en això no mudaré
|
| Dot.
|
Tú no saps lo que farás.
Els hòmens som molt mudables,
y este desich de puchar
y ser tenidos por algo
à tots nos pòrta enredrats.
|
| Saro.
|
No hay regla sin excepcion:
li puc à vosté churar
que sòls el bé de la Patria
em mòu à calfarme el cap.
En fi, ¿asò com sarregla?
¿Ya no tinc de predicar?
|
| Dot.
|
Eixe parer es el meu:
tú sòls els deus explicar
asentat en la cadira
lo que ya ta dit abans.
|
| Saro.
|
Pues pera això necesite
que vosté em done la ma;
contribuim entre els dos
à fer este be tan gran.
Vosté pòsem per escrit
lo que els hacha de explicar,
yo ho dependré de memòria,
y els ho diré rahonant.
¿Vòl vosté ferme el favor?
|
| Dot.
|
En molt gust, cuant tornarás
ya en tindré escrit ut trosér.
|
| Saro.
|
Ha de ser en valensiá.
|
| Dot.
|
Ya ho sé, si la idea es eixa
|
| Saro.
|
Pues à Dios, Dotor Cudòl
|
| Dot.
|
Sato Perrengue, mandar.
|
EN LA IMPRENTA DE MARTÍ PERIS, 1820.
