Pàgina:Conversacions entre Saro Perrengue i el Dotor Cudol 1-5.djvu/7

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
comensá á agarrar grapats

de safanories, y els dia
als atres : chicos tomad,
que parecen confitadas,
y les anaba donant
així com si foren propies;
yo em chirí, y al veure tal
descaro y satisfacsió,
li diguí: que liberal
es usté! Qué es lo que dice?
em va dir molt enfadat,
y aixi com una llepasa
del cabeset sa aferrá,
cridant com si fora un loco:
ayuda al Rey. Yo asustat
al veure que tots los tres
en les ahulles en má
em cercaren, y ell els dia:
todos ustedes serán
testigos de lo que ha dicho;
¡á un dependiente real
imponerle el vil dictado
y nombre de liberal!
Yo volia disculparme,
pero ell á crits y á grapats
y punchades á la mescla
nunca em deixaren parlar.
Entre todos me metieron
al cuarto de les maldats,
al deposit del botí,
y em varen amenasar
que iba al palo sin remedio,
y que sols la mehua sanch
podia llavar tal culpa;
me comensen á nugar,
yo vent que anaba de veres,
els vax dir ¿que es lo que fan?
pidan todo cuanto quieran
y donenme llibertad.
Vamos, hombres, esto se corte,
digué hu al agraviat,
él dará para un refresco;
y el atre fent el D. Juan,
li va dir, usté lo ha dicho,
por mí tambien hecho está.
Ma afaitaren els dines,
y á la que vaig á buscar
la haca en les safanories
no estaba en lo puesto ya;
correguí tota Valencia,
y may la poguí encontrar;
com el gallo de moron
á casa men vaig tornar.
Com abogat que es vosté
digam ¿en que vaig pecar
pera tindre tan mal rato
y patir tant de treball?
¡y que un home sinse culpa
ayxí siga atropellat!
¡Cuants ni ya com yo en lo dia
que han patit per no res tant!

Dot. Ya sa acabat eixe temps.

Ya pots, Saro, confiar,
que en les lleis que ara tenim,
no alsará el déspota el cap.
La chustisia y la raho
son els gefes principals
de la gran Constitusió
quels Españols han format.
Les intrigues, les estafes,
lloc ningú no tenen ya,
el mal será perseguit,
y el home de be premiat,
y asó mudará en un tot,
confiau, Deu probirá.

Saro. Sí, Deu está proveint

en tot lo que está pasant.
¡Com era posibie creure
que asó es fera sinse sanc!

Dot. ¡Ah, Saro, que reflicsió!

Als inglesos els costa,
y lo mateix als francesos