Pàgina:Conversacions entre Saro Perrengue i el Dotor Cudol 1-5.djvu/8

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
molta sanc, y per llarcs añs

patiren lo que tots saben;
pero Deu en un instant
hua compost así en España,
de asi se inferix, que estant
la ma de Deu en la obra,
tots los resultats serán
(si els homens no els maleem)
molt felisisims y sants,

Saro. Lo que á mi me pasma mes,

es veure lo uniformats
que han estat en tots los puestos.

Dot. Aixó es atra proba gran

de que asó es obra de Deu.
En fi, Saro, tu no saps;
(perque no has llechit histories)
lo que asi sa fet, cuant val.

Saro. Deu pues continue la obra

y per la sehua bondat
nos asistixca y ampare.

Dot. Confia que aixi será

si nosatros com debem
procurem cooperar
á la gran misericordia
que ara en la España ha mostrat.

Saro. Dotor Cudol, paseu be.
Dot. ¿Saro Perrengue, ten vas?
Saro. Si, Señor, mes tornaré

un altre dia de espay.


Valencia: Imprenta de Brusola, año 1820.