rahó humana, incapassa de ponderar y medir la responsabilitat de nostres actes, regoneixent ab tristesa 'ls defectes de nostre organisme social, ajupint ab dolor l' espatlla devant de las crudeltats insuperables á nostra justicia.
Quan se li llegí la sentencia, en Pere l' ohí indiferent fins arribar al fallo, qu' escoltá ab tots cinch sentits. Al acabar, rompé l' plor, un plor inconsolable, que sorprengué al actuari. Y com aquest, pera consolarlo, li fés remarcar que no era condempnat á mort:
—¡Per això ploro!—exclamá 'l près, ab veu enrogallada. Y arreu afegí:—¡No m' en alegro sinó per la pobre mare!—
Un sentiment d' admiració feu retirar á tothom de reculas, pera deixar al infelís ab sos honrats pensaments.
· · · · · · · · · · · · · · ·
Mes, en Pere, al mitj de sas desgracias, tingué una gran sòrt: la mort, aquella mort tan desitjada, tingué la pietat d' acullirlo abans de que poguessen enmenarlo á presidi á extingir la pena imposada pe'ls hòmens.
