Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/100

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
HÀMLET

Ai, bon Horaci! Ja em jugaria mil lliures sobre la paraula del fantasma! Te n'has adonat?

HORACI

Perfectament, senyor.

HÀMLET

Tan prompte es parlà d'emmetzinament...

HORACI

Ho he notat bé.

HÀMLET

Ha, ha! Vinguin els músics; aquells del flabiol!
Car, si al rei la comèdia no és plaent,
serà que no li plau... és evident.

(Entren Rosencrantz i Guildenstern.)


GUILDENSTERN

Bon senyor, consentiu-me parlar-vos un mot.

HÀMLET

Tota una història.

GUILDENSTERN

El rei, senyor...

HÀMLET

Sí, bé: com es troba?

GUILDENSTERN

S'és retirat amb greu desassossec.

HÀMLET

Per ço que ha begut?

GUILDENSTERN

No, mon senyor: per gran còlera.

HÀMLET

Vostra prudència es mostraria més esplendorosa contant això a son metge; car si só jo qui li ha de receptar la purga, pot ser que l'enuig se li augmenti.