Desitja parlar amb vós, en sa cambra, abans que us en aneu al llit.
Obeiré, encar que fos cent cops la meva mare. ¿Teniu altra cosa a tractar amb mi?
En altre temps, senyor, vós m'estimàveu.
I ara també.
Mon bon senyor: ¿quina és la causa de vostra destemprança? Vós vos tanqueu, segurament, la porta de vostra llibertat negant-vos a confiar a l'amic els vostres mals.
Em manca esdevenidor.
¿Cora pot ésser que això siga, quan compteu amb el vot del mateix rei per a succeïr-lo a Dinamarca?
Es veritat, però, mentre l'herba a creix... diu el vell proverbi.
Oh! els flabiolers! Deixeu-me'n veure un. Per acabar amb vós: (A Guildenstern a part.) ¿per què cerqueu de guanyar-me el vent, com si volguéssiu fer-me caure en un parany?}}
Si mon amor fos tan gosat, ben groller fóra mon amor.
