La ferida és, aixó, d'un dol pregon;
que és la mort del seu pare. O ma Gertrudis!
o ma Gertrudis! Quan les penes vénen,
no vénen espiant, sinó en batalla!
Primer, la mort del pare violenta;
després, la marxa del fill vostre, essent
causa, ell mateix, del necessari exili,
baix i enfangat el pensament del poble,
mormolant de l'afer del bon Polònius.
I nosaltres no hem fet sinó avivar-ho
enterrant-lo amb misteris. ¡Pobre Ofèlia,
lluny de son ser i de son bon judici,
sens el qual no som altre que pintures
o no res més que bèsties. I, per últim,
cosa qu'és com totes les altres juntes
en secret son germà torna de França;
la sorpresa el nodreix, se'n puja als núvols,
i no manca qui taqui ses oïdes
contant-li pestes de la mort del pare;
d'on s'esdevé precís, mancant les proves,
que ens sentim acusar nostra persona
per una i altra orella. O ma Gertrudis!
això és foc de metralla, que en mil bandes
mort supèrflua em duú!
Què és eix soroll?
Mos suïssos on són? Guardeu la porta!
Què hi ha? Què passa?
Mon senyor, salveu-vos:
l'oceà sobreeixint de ses riberes,
no draga més impetuós la platja
