(A part a Hàmlet.) Ja sabia que hauríeu de consultar les notes marginals, abans d'acabar.
Els forniments, senyor, són els penjants.
El nom fóra més adequat a la cosa si es tractés de carretejar un canó al flanc: fins que això siga, jo en diria penjants. Però aneu dient: sis cavalls de Barbaria contra sis espases franceses, llurs accessoris, i tres bells i rics forniments: aqueixa és la juguesca del francès contra el danès. I ¿per què s'empenyora, com vós dieu, tot això?
El rei sosté, senyor, que en una dotzena, d'estocades entre vós i ell, no us guanyarà de tres cops: sosté a dotze per nou; i que tot seguit se'n faci la prova, si vostra senyoria condescendeix a respondre.
I si responc que no?
Em referia, senyor, a vostra persona responent a l'envit.
Jo, senyor, em passejaré per aquesta galeria: si plau a sa majestat, a mi sempre em ve bé de fer exercici. Que portin els florets, si el cavaller hi consent; i, si el rei manté son propòsit, jo guanyaré per ell, si puc: si no, guanyaré tan sols vergonya i alguns cops.
Caldrà que repeteixi el mateix que haveu dit?
