Assassí incestuós! damnat danès!...
empassa't la beguda!... Aquí és ta perla?...
Segueix la meva mare!
És de justícia;
fou ell mateix qui preparà la copa.
Perdonem l'un a l'altre, noble Hàmlet:
la mort del pare ni la meva caiguin
damunt de tu, ni sobre mi la teva.
El Cel te'n faci quiti! Jo et segueixo.
Só mort, Horaci. Pobra reina, adéu!
A vosaltres, que grocs i tremolosos,
veieu aquest succés; que sou el públic
o els muts actors d'aquesta trista escena;
si temps tingués (car eix cruel ministre,
la mort, no deixa anar a aquell que arrapa),
vos podria contar... Mes què puc fer-hi!....
Só mort, Horaci. Tu viuràs encara:
parla per mi, i explica bé ma història
als que no la coneixen.
No ho creguéssiu.
Més que un danès, jo só un romà a l'antiga:
encar hi ha ací licor.
Puix ets un home,
dona'm la copa. Vull que me la donis...!
O Déu, Horaci! quina horrible fama,
si els fets resten ocults, serà la meva!
Si en ton cor m'has tingut alguna volta,
