Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/28

que el temple creix, el pensament i l'ànima
volen serveis més grans. Potser t'estima;
potsé avui no hi ha engany ni hi ha sutzura
que taqui son voler; però has de témer:
l'aplana el que és, sa voluntat no és seva,
puix el mana la llei de sa naixença;
no pot, com un de qualsevol pot fer-ho,
triar per si mateix, car de sa tria
en depèn la salut i fortalesa
de tot l'Estat; d'on n'esdevé que es trobi
forçat en escollir, segons entenguin
opinions i manaments que formen
el cos de què ell és cap. Per xò, si el príncep
et diu que t'ama, ton bon seny t'obliga
a no creure'n res més de ço que ell puga,
per actes propis i en son lloc, provar-te
que és capaç d'acomplir; que sempre ha d'ésser,
ço que el parer de Dinamarca vulgui.
Pensa, llavors, com ton amor perilla
si pares a sos cants oïda crédula:
o et corperdràs, o deixaràs oberta
de ton tresor de castedat la porta
a la brama insistent de son caprici.
Guarda't, Ofèlia; guarda't molt, germana;
resta darrera de l'amor que sentis,
a resguard del desig de trets danyívols.
La donzella més cauta esdevé pròdiga,
si descobreix sa formosò a la lluna.
Dels cops de la calúmnia no s'en lliura
la mateixa virtut: els cucs podreixen
el brostam que infanta la primavera,
massa sovint, ans que el botó descloguin;
i, en ple rou d'alba jovenil,les lepres
són de major contagi. Doncs prevén-te:
el bon guarda és la pò: jovent gosat,
si no a cap altre, a si mateix abat.