Aquesta pàgina ha estat revisada.
L'ombra del pare, armada!... mala cosa!...
Temo un engany groller. Voldria ésser
ja a mitja nit. En l'entretant, manten-te
tranquil, esperit meu. Les males coses,
ni sota terra restaran mai closes.
(Ix.)
LAERTES
Ja és embarcat mon equipatge. Adéu.
I quan vegis bon vent, o ma germana,
i algun comboi a punt, que no t'hi adormis;
fes-me dur noves vostres.
OFÈLIA
Es que en dubtes?
LAERTES
Respecte d'Hàmlet i sos frívols passos,
pren-los per joia de la sang, per gala:
la violeta nova
en la primera joventut; ardenta
però no permanent, tan breu com dolça;
com perfum d'un instant d'esbarjo frívol,
puix no és res més.
OFÈLIA
Res més?
LAERTES
Així has de pendre-ho,
car la natura, en son creixent, no augmenta
sols en muscle i volum, sinó que, alhora
