Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/26

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
MARCEL i BERNARDO

Més temps, més temps!

HORACI

Quan jo el vaig veure, no.

HÀMLET

 La barba grisa:
veritat?

HORACI

 Com en vida la hi vaig veure:
negra i argent.

HÀMLET

 Aquesta nit faig guàrdia:
potser vindrà altre cop.

HORACI

 Us ho asseguro.

HÀMLET

Si pren l'aspecte de mon noble pare,
li parlaré, ni que l'infern se'm mengi,
per a fer-me callar. A tots vos prego,
cas que no hagueu dit res del que veiéreu,
que aneu servant-ne rigorós silenci;
i a tot quant puga aquesta nit ocórrer,
siga el que siga, atenció doneu-hi,
més no la llengua: us tornaré l'obsequi.
I, amb això, adéu siau. Entre onze i dotze
aniré a l'esplanada a visitar-vos.

TOTS

Servir a vostra altesa és nostre deure.

HÀMLET

Adéu: vostra amistat val com la meva.

(Ixen Horaci, Marcel i Bernardo.)