Un bocí d'ell.
Horaci,
benvingut; també vós, mon bon Marcel.
Ès que eixa nit heu vist allò, altra volta?
Jo no he vist res.
Horaci diu que sols és fantasia,
i no es permet de creure en la fantasma
paorosa que hem vist dues vegades:
per això l'he pregat, fins conseguir-ho,
que ens fes aquesta vetlla companyia
car, si altre cop aquell fantasma torna,
trobarà que hem vist bé, podrà parlar-li.
Bah, bah! que és cas, que vingui!
Doncs, seieu-vos;
i escometrem de nou la vostra orella
que teniu tan rebel a nostra història,
del que hem vist dues nits.
Avant: seiem-nos,
i escoltem ço que ha vist el bon Bernardo.
La nit darrera,
quan eix mateix estel llunyà, que corre
des del pol a occident, tingué ja feta
la cursa amb què eixa part del cel aclara,
i on ara mateix lluu, Marcel i jo,
sentint la batallada de la una...
