Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/19

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

31.Mes jo per què hi vindria? o qui ho atorga?
Jo no sóc pas Sant Pau ni sóc Eneas;
d'això no em creu ningú ni em crec jo digne.
34.Per tant, si jo a venir em resolia,
tinc por que sense seny fos ma vinguda:
ets savi, i millò entens que jo no explico.—
37.I com el qui es desdiu del que ans pensava
i per uns nous volers muda els propòsits,
abandonant la tasca començada;
40.així fiu jo en aquella obscura costa,
car, bo i pensant, abandoní l'empresa
que en son començ va ser tan decidida.
43.—Si jo no he mal enteses tes paraules,—
em respongué aquella ombra del magnànim—
de temença ton ànima és tarada;
46.la qual de l'home es fa molts cops mestressa,
recular fent-lo d'una empresa honrosa
com un fals veure a bèstia espantadissa.[1]


  1. 31Ma io, perché venirvi? o chi il concede?
    Io non Enea, io non Paolo sono;
    me degno a ciò nè io nè altri crede.
    34Per che, se del venire io m'abbandono,
    temo che la venuta non sia folle:
    se' savio, intendi me' ch'io non ragiono."
    37E quale è quei che disvuol ciò che volle
    e per nuovi pensier cangia proposta,
    sì che dal cominciar tutto si tolle;
    40tal mi fec'io in quella oscura costa;
    per chè, pensando, consumai la impresa
    che fu nel cominciar cotanto tosta.
    43"Se io ho ben la tua parola intesa,"
    rispose del magnanimo quell'ombra,
    "l'anima tua è da viltate offesa,
    46la qual molte fïate l'uomo ingombra
    sì, che d'onrata impresa lo rivolve,
    come falso veder bestia, quand'ombra.