Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/20

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

49.Per tal que aquesta por de tu s'allunyi,
per què he vingut sabràs, i el que jo oïa
el primer cop que tu neguit em daves.
52.Trobava'm entre aquells que estan suspesos,
quan em crida una dona bella i santa:
tant, que li prec que a son voler em mani.
55.Brillaven els seus ulls més que l'estrella;
i a dir-me ha començat, senzilla i dolça,
amb veu angelical, en son llenguatge:
58.«—¡O mantuà gentil, d'ànima excelsa,
de qui la fama, al món, encara dura,
i tant ha de durar com món hi hagi!
61.El meu amic, i no de la fortuna,
talment barrat en la deserta costa
troba el camí, que, ple d'espant, se'n torna;
64.i tan esgarriat tinc por que es vegi,
que tard, ja, per socórre'l, m'hagi alçada,
pel que al Cel he sentit que d'ell es deia.[1]


  1. 49Da questa tema acciò che tu ti solve,
    dirotti perch'io venní, e quel che intesi
    nel primo punto che di te mi dolve.
    52Io era tra color che son sospesi,
    e donna mi chiamò beata e bella,
    tal che di comandar io la richiesi.
    55Lucevan gli occhi suoi più che la stella;
    e cominciommi a dir soave e piana,
    con angelica voce, in sua favella:
    58'O anima cortese mantovana,
    di cui la fama ancor nel mondo dura,
    e durerà quanto il mondo lontana;
    61l'amico mio, e non della ventura,
    nella diserta piaggia è impedito
    si nel cammin, che volto è per paura;
    64e temo che non sia già si smarrito,
    ch'io mi sia tardi al soccorso levata,
    per quel ch'i'ho di lui nel Ciel udito.