Pàgina:La festa del blat (191-).djvu/6
a. GU1MFKÀ serio martinet SEBIO FACI martinet serio faci serio faci martinet sebio faci martinet sebio faci sehio FACI sebio martinet faci sebio faci martinet sebio dimas manela faci dimas séiíio dimas Vés què't fa riure! - Rient exagerat Tururut!... Qu'cts plaga! Oh!... No surten. Entrant. Deo gràcies!... Sebio, mirat el Faci! Ola, Faci! Ara mateix arribo. Y qu'es lluny Barcelona! Douchs, qué tenim? Ahont es la gent d'aquesta casa? A Faci, que no riu. Prou qu'hem cridat; y escolta: tururut. Ells vindran. Veuràs, jo m'asscch. |o també... Y, au, díguen una, Sebio. Vaja, no m'amohinis. Com qu'avuy es la festa del blat, estaran de feyna. Donchs quina'n portes dc Barcelona, Faci? Per mi? Moltes coses en porto. Y axò que no més m'hi he estat quatre dies; perquè se n'hi passen pel cami dos, un d'anada y un altre de tornada; qu'es més lluny... que la Amèrica. Ves qué'm fas dir. Com qu'a Barcelona no més hi fan camins els richs! Y'ls quintos. Es que jo hi tiro, per rich: y vaja, que ja he plantat soqueta a Barcelona. Veyàm, veyàm, esplicat. Ja ho sentireu, que vinch a dirho al oncle de la pubilla. Veureu: que surti. Cridant. Oncle Telm! També l'hem dc veure. Au, dignen una, Sebio. Calla, home. De la esquerra, portant llenya. Jo vaig més carregat que tu. Com que sempre soch el més burro. Esquerra, també ab llenya. Jo'l soch. Y tota m'esgarrin xo... Dimas, ahont son els amos? Portem llenya per l'ast, nosaltres. Que ahont son, te preguntem.
