Aquesta pàgina ha estat validada.
manela | A Dimas. Pàssa, home. Surten per la dreta, primera porta. |
faci | Y vosaltres què voleu a aquesta hora? |
martinet | Jo vinch per la setmanada; y'l Sebio també. |
sebio | Axò: a cobrar. |
faci | Que ja no paga'l dissabte l'oncle Telm? |
sebio | Si que hi paga: sinó que nosaltres... cobrem el diumenge. |
martinet | Perque nosaltres... som nèts... Oy, Sebio? |
faci | No us entenen. |
sebio | A tu ja t'ho diré. Un hom, al plegar de la sega'l dissabte, va tot brut y suat... |
martinet | Y nosaltres... som nèts. |
sebio | Y entre'l boll y'l pèl que creix, se fa mala carota; y, mírat, quan un surt d'afeytarse ja es altra hora... |
martinet | Y nosaltres, per veure a la pubilla, pèl a terra. |
sebio | Y aquest, qu'es barbamech com sa mare, quan a mí m'afayten se fa passar la navaja amunt y avall... |
martinet | Com que als dos al plegat ens agrada la d'aquí... |
faci | A tants els hi agrada la Oriola! Sinó que vosaltres, tot lo més que feu per ella es afeytarvos; y jo... per ella me'n vaig a Barcelona. |
sebio | Per la Oriola te n'hi vas? |
faci | Ah, si ella m'esperés y no estés emparaulada ab el Vicentó! |
sebio | Be, no hi hà rès fet encara; perque'ls emparaulats... van ser el pare de la Oriola y'l pare del Vicentó, que son morts. Y com qu'a n'ella se li veu que no està gayre emprendada d'aquest xicot... un hom es per merèxer. Y, mírat, a mí'm va fer saber un dia... qu'ella's casaría a gust. |
martinet | També m'ho va fer saber un altre dia. Oy, Sebio? Y vaja; A Faci. ¿quant te vols jugar que la Oriola's casarà... ab nosaltres? |
faci | No tenint pare ni mare, vès a mí si'm governaría un oncle, y encara valencià, y una criada que no s'aguanta de vella. |
sebio | Es que l'oncle, com que estudiava per capellà, 's pensa que hi enten en axò de casar als altres. |