Pàgina:Les Syracusanes (1921).djvu/79

Aquesta pàgina ha estat revisada.

A Anglaterra, terra de predilecció pels estudis clàssichs, també's comenta y s'edita Theòcrit desde'l segle xvii. Una de les mes modernes edicions escolars es la de Kynaston.^[1]
A la nostra península no sabèm s'hagi fet cap edició del text grech en volum apart, es a dir, formant unitat bibliogràfica, si bé està representat Theòcrit als reculls o crestomatíes dedicats a la joventut^[2] y sobre tot a la curiosa antología escolar del prèbere Bardón, d'Astorga, que conté íntegres Les Syracusanes y altres tres idilis curts.^[3]

↑ «Theocritus, the Idilis, edited for schools by H. Kynaston. Oxford, at the Clarendon Press».
Acompanyat de traduccions. La quinta edició es de 1892. Cal esmentar també la edició de Warton: «Theocriti Syracusii opera quae supersunt». (2 vols. Oxonii, e Typographaeo Clarendoniano, 1770. In 4.°).
↑ «Selecta ex optimis graecis auctoribus ad usum scholarum Societatis Jesu, (2 vols. Madrit. Typis Eusebii Aguado, 1829)». En 16.° 282 pags. y 230 pags. respectivament. Conté los Idilis de Theòcrit: «Thalisia, Menalkas, Daphnis et Aepolvs, Ciclops, Asphalion et hospes, et In mortuum Adonidem». Los segueixen unes versions llatines molt fidels y elegants, en hexàmetres y pentàmetres.
«Selecta ex classicis auctoribus greecis ad usum scholarum Societatis Jesu». Barcelona. Rosal, 1879. Exa edició corite'ls Idilis de Theòcrit «Menalkas», «Asphalion » y «La Mort d'Adonis», se recomana per lo correcte dels textos y la claretat de l'impressio. Encara que no porta'l nom del col-lector, aquest fou lo P. Jaume Nonell. Fa quaranta anys que servex en los juniorats de la Companyia.
«Nueva Crestomatia griega, o selectas en prosa y verso de autores clásicos de la antigua Grecia, con notas gramaticales por don Antonio Bergnes de las Casas». Barcelona, Juan Oliveras, 1861.
↑ «Lectiones Graecae, sive manu-ductio hispanae juventutis in linguam graecam. Composuit, concinnavit, atque αὐτόχειρ typis expressit, presbyter Dr. Lazarus Bardon et Gomez de Initio,... Secunda editio... De manu auctoris, typis et prelo ipsius, Matriti, MDCCCLIX». (VIII+ 510 pi. 32.°

[1] «Theocritus, the Idilis, edited for schools by H. Kynaston. Oxford, at the Clarendon Press».
Acompanyat de traduccions. La quinta edició es de 1892. Cal esmentar també la edició de Warton: «Theocriti Syracusii opera quae supersunt». (2 vols. Oxonii, e Typographaeo Clarendoniano, 1770. In 4.°).

[2] «Selecta ex optimis graecis auctoribus ad usum scholarum Societatis Jesu, (2 vols. Madrit. Typis Eusebii Aguado, 1829)». En 16.° 282 pags. y 230 pags. respectivament. Conté los Idilis de Theòcrit: «Thalisia, Menalkas, Daphnis et Aepolvs, Ciclops, Asphalion et hospes, et In mortuum Adonidem». Los segueixen unes versions llatines molt fidels y elegants, en hexàmetres y pentàmetres.
«Selecta ex classicis auctoribus greecis ad usum scholarum Societatis Jesu». Barcelona. Rosal, 1879. Exa edició corite'ls Idilis de Theòcrit «Menalkas», «Asphalion » y «La Mort d'Adonis», se recomana per lo correcte dels textos y la claretat de l'impressio. Encara que no porta'l nom del col-lector, aquest fou lo P. Jaume Nonell. Fa quaranta anys que servex en los juniorats de la Companyia.
«Nueva Crestomatia griega, o selectas en prosa y verso de autores clásicos de la antigua Grecia, con notas gramaticales por don Antonio Bergnes de las Casas». Barcelona, Juan Oliveras, 1861.

[3] «Lectiones Graecae, sive manu-ductio hispanae juventutis in linguam graecam. Composuit, concinnavit, atque αὐτόχειρ typis expressit, presbyter Dr. Lazarus Bardon et Gomez de Initio,... Secunda editio... De manu auctoris, typis et prelo ipsius, Matriti, MDCCCLIX». (VIII+ 510 pi. 32.°

[1]

[2]

[3]