Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/110

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

La testa axi altanera
Sobre lo pit se inclina
De la desgracia al bátrerla lo vent.

Trist es llavors lo viurer,
Com una nit sens' lluna,
Com un desert sens' àrbres y sens' fonts;
Trist com una llacuna
De nit quant no se hi pintan
Ni estels, ni núvols blanchs, mantells del monts.

Llavors si 'l vent se queixa
Y mou las fullas grogas
Que cruixen rodolánt entre la pols,
Si gemegant s' esqueixa
Lo riu en fils de plata,
Si cantan en lo bosch los rossinyols;

Eix himne de la terra,
Eixa santa armonía
Que adormeix nostre cor en sos plahers,
Dins nostre cor ressona
Com los ays de agonía
Qu' exhala lo home 'n sos moments postrers.

Llavors lo rey que vetlla
En lo seu llit de grana
Mentre'l vell campanar, alsant sa veu,