Aquesta pàgina ha estat revisada.
Imita ab la campana
La veu ab que 'n llurs tombas
Despertará als mortals lo ángel de Deu,
Sent per primer vegada
Lo pes de la corona
Que com cércol de foch crema son front,
D' enveja una mirada
Llansant sobre sa vila
Que mentre' ell vetlla descuydada dorm.
Llavors si canta 'l poeta
No canta mes suspira,
Pus son sos cants un trist ressó del cor,
Y sos dits, sens' volerho,
Relliscan per la lira
Fins á trovar la corda del dolor.
Mes ay! ¿será possible,
Mon Deu, vos que ab estrellas
Brodareu de la nit lo negre vel,
Y en lo ayre ab tintas bellas
Pintareu lo arch de aliansa
Com un pont que la terra uneix al cel;
Que hajan negat al home
Bálsams per sas feridas,
Consols pera quiscú de sos dolors,
