Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/22

germanas fins qu'ella 'ls hi contá lo que li havia succehit ab lo fill del rey. Y la mitjana que li diu:
 — ¡Bah! Ja hi aniré jo y veurás com me 'n desixo.
 Ella que se 'n puja cap á dalt y ab la regadora comensa de regar lo claveller, quan lo fill del rey tot ab broma li pregunta.
 — ¿Quants clavells hi ha en lo claveller?
 Y la noya tota roja, per tal qu'era 'l fill del rey, ne baixa 'l cap y se'n va cap á baix sense dir paraula.
 La mes petita que diu:
 — Bah, donchs ja hi aniré jo. — Y se'n pujá cap amunt.
 Lo fill del rey quan la veu, ab la mitja rialla li pregunta:
 — ¿Quants clavells hi ha en lo claveller?
 Y la noya tota resolta, ella que li diu:
 — ¿Quantas estrellas hi ha en lo cel? — Y rega lo claveller ab l'aigua de las nou olors com solia.
 Lo fill del rey tot burlat va pensar: ≪Ja me'n venjaré d'aquesta resposta,≫ y á l'endemá al matí, ell que's vesteix de marxant y comensa carré amunt, carré avall per davant de casa de las noyas.
 — A sou y á dos sous los didals de plata. A sou y á dos sous.
 Y veus aqui que la noya mes gran ho sent y se n'hi baixa, mes lo marxant li diu:
 — A sou y á dos sous y á mes á mes un pató y una abrassada, — y la noya que 'n fuig tota avergonyida.
 — A sou y á dos sous — cridava lo marxant, y la mitjana que se n'hi baixa.
 — Donáumen un, lo marxant.
 Y ell que li diu: — A sou y á dos sous; y á mes á