y no pensa, y en cors joves sols regna l'amor, lo princep vejentne una donzella tan encisadora com discreta y gentil y recatada se'n enamorá ab tal vivesa, que per mes que feren sos pares pera deslliurarlo de son pensament y per mes que s'enujaren, en cap manera pogueren conseguirho. Qual cosa portá tants de dols al palau, que per fi la noya, vejent que 'l ser ella pobre 'n tenia tota la culpa, determiná descobrir com era filla del rey
vehí y ne foren d'aixó tots molt joyosos, é incontinent manaren á cercar al pare d'ella, que molt havia ja plorat per sa perduda filla, y aparellaren molts jochs y festas y despres d'haberse tractat bodas, s'esposaren princesa y princep, essentne desde llavors tots molt contens y ditxosos per los anys de la sua vida.
Una vegada eran tres germans que tots tres s'eran enamorats de una cusina seva de llunyas terras; per lo qual lo pare de la noya vejent que tots la volian, no sabent quin escullirne, los va dir que pendria per gendre á aquell que li portés una cosa la mes bonica y profitosa. Los tres germans se separaren, cadescun tirá per lo seu cantó y á la bona ventura van anarsen, lo mes gran á una ciutat en la quina's posava á veu de pública crida un canó[1] de llarga vista, d'un preu tan
- ↑ Per mes que no sigui la paraula propia conservem aqueixa perque es la que usa 'l poble
