Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/226

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

Oh! Les festes suaus nostres,
nostres jardins, nostres cambres,
nostre parament de casa,
nostra hisenda, gran com és!
Cada dia hi ha nous hostes,
tard o d'hora tots hi arriben,
i en la llar hi crema sempre
una nova vida més.

Les gerretes primoroses,
algun jorn molles de llàgrimes,
anells d'or, esperons, glavis,
són nostre tresor;
i sabem en fosques coves
gran aplec de joieria.
¿Quin avar no es cansaria
de comptar tant d'or?

Fills d'edats les més remotes,
hèroes de temps confosos,
amb esprits gegants dels astres
ben acompanyats;
dolces dones, austers mestres,
tendres nins i vells decrèpits;
aquí tots a la rodona
s'estan assentats.