tu éts la meua muller!»
La porquerola en sos braços
tan alegre romangué,
que no-s pot dir l' alegría,
l' alegría que tingué
ni l' abraç qu' ells se donaren
com a marit e muller...
L' endemà matí, la sogra
truca a la porta rebent.
«Alça-t, alça-t, la porquera,
ves a pasturâ ls porcells.
—Callau, callau, mala sogra,
que jo jach ab ma muller.
Que-y vaja la vostra filla
com hi ha anad' ella primer.
Si no-m fosseu mare propria,
no sé què-us faria fer;
Tom, tom, filoseta,
moririeu a pedrades,
rocegada pels carrers.
Flor de taronger.
LA MORT DE LA MALA MULLER
Si n' hi hà una galant dama
qui té fòra l' seu marit:
se-n és anat a la guerra,
set anys trigarà a venir...
Ja li truquen a la porta,
a dotz' hores de la nit,
al temps qu' ella 's despullava
per anar-se-n a dormir.
«Sabés que fos don Francesch
despullada iria a obrir;
mas si 's lo marit qui torna,
primer m' hauré de vestir.»
