Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/34

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


El peix viu dins la mar, i orgull seu és
que el bell de fora clogui el bell de dins;
i els llibres per molts ulls es fan divins,
quan l'or de tants de fets, tan grat al cor,
es presenta cobert amb tapes d'or;
doncs així fruiràs de tot quant té,
i ell serà teu sens que tu perdis rê.

Dida

   Perdre? Guanyar; la dona augmenta amb l'home.

Senyora Capulet

   Digue'm, doncs, si t'escau l'amor de Paris.

Julieta

   Veuré d'amar-lo, si amb mirar n'hi ha prou;
però mos ulls no es fitaran enllà,
del permís vostre per podê'ls girar.

(Entra un servent)
Servent

   Senyora, els convidats ja hi són, el sopar és servit, pregunten per vós i per la senyoreta, a la cuina diuen mal de la dida, i ja es frisa tothom. Vaig a servir, vos prego que no trigueu.

Senyora Capulet

   Hi anem. (Ix Servent) T'espera el comte.

Dida

    Vés-hi, noia;
i cerca belles nits als jorns de joia.

(Ixen)