Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/212

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
198
Tirant

els otorguaua lo loch, la jornada e hora que a ells fos plaſent, apres que alguns dies hagueſſen repoſat, e preguals molt volgueſſen venir al ſeu aleujament, e ſerials feta la honor que ells eren merexedors: e de ſes mans lo Rey la mes en la boca del leo, e aquell torna a ſon ſenyor. Com los cauallers hagueren viſta la reſpoſta del Rey, e la offerta quels feya, tornaren ſe altra volta a leuar los capells del cap e ab una poca de reuerencia humiliaren ſe a ell: e lo Rey ab geſt gracios los rete los ſaluts. Lo tercer caualler feu axi com los altres hauien fet, e porta un ſcrit del tenor seguent:


CAPITOL LXIII.
Com lo terç caualler dona un albara al Rey de les armes que volien fer.


Q

Ualsevulla caualler o cauallers que armes a tota ultrança ab noſaltres fer volra vingua al noſtre aleujament, e trobara alla per diuiſa una gabia de nau, poſada ſobre un arbre qui no te fruyt, ni fulla, ni flor, que ha nom Seques amors: e entorn de la gabia trobaran quatre eſcuts tots pintats dor y flama, e caſcun ſcut te ſon nom: lo hu ſe nomena Valor, laltre Amor, laltre Honor, e lo quart ſe nomena Menys valer. E lo caualler qui tocara lo ſcut quis nomena Amor ſe ha a combatre a cauall, ab tela, ab arnes de una