Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/213

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
199
lo Blanch.

dobladura, e hagen a correr tant e tant longuament fins que lo hu o laltre ſia mort o vençut: en eſta manera que ſi pert peça darnes, qualſevulla que ſia o tireta alguna ſe rompes, no la pugua tornar adobar, ans axi tingua de anar e complir les armes: los arneſos ſien ſens falſa maeſtria, ſino tals com ſon acoſtumats de portar en guerra guerrejada. Qui tocara lo ſcut quis nomena Honor, ha de fer les armes ſens tela, lo arnes ſens guarda neguna, ni tarja, ni ſcut, ne vayre ſcut, e la lança o lançes ſien de .xvij. palms, ſens roda ni altra maeſtria e a ferros eſmolats, e ſi pert lança o la romp ne pugua hauer tantes com li plaura fins a tant que lo hu mort o vençut ſia. Qui tocara lo ſcut de Valor haja a fer les armes a cauall, ab ſella acerada e teſtera, ab ſtreps deſligats, ab plates de .xx. liures en jus, una lança ſola de larguaria de .xiij. palms ab lo ferre e ab tot, la punta de diama, la gruxa caſcu tal com li placia: ſpaſa de .iiij. palms de larguaria, una copagorja caſcu a ſa voluntat, una atxa de una ma poca, e al cap una celada ab bauera, e per ço que la batalla pus preſtament prengua la fi que deſijam, ſi la atxa de ſus dita ſortia de la ma la pugua cobrar tantes voltes com pora, mas que altri no lay puxa donar ſino que ell mateix haja a cobrar la ſi pot. Lo altre leo feu tot lo quels altres hauien fet: e pres lo Rey lo ſcrit de la boca del leo, e feu lo legir, e les paraules dell eren les ſeguents: