Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 93

CAPITOL XCIII.

Com fon mort lo Solda per ſos vaſſalls a mort vituperoſa.

O

Tu, enganador de noſtre ſanƈt propheta Maphomet, deſtrohidor dels noſtres treſors, malmetedor de la noble gent pagana, fornicador de mals, amador de couardies, vanaglorios entre la gent no enteſa, fogidor de batalles, ſquinçador del be publich: ab peu eſquerre has fetes totes les tues vils obres en dan e deſhonor de tots noſaltres, ab la ma negra e crua, ab la falſa lengua que li ha feta companya, ſens conſell de bons conſellers eſt partit de aquella noble ylla de Rodes, per una ſola nau ſes ſmayat lo teu flach animo. O caualler de poch eſforç, ab la cara girada al reues has ſenyorejats .xij. reys coronats, los quals toſtemps ſon ſtats a tu obedients: eſt te concordat ab la mala intencio del teus proxims parents e fiƈtes creſtians los genouesos qui pietat ne amor no han a negu, com no ſien moros ni creſtians, com tu ſies nat dins aquella mala ribera e coſta de Genoua: e per ço los teus reprouats mals te condemnen que muyres com a home çelerat, de mort vituperoſa. E preſtament fon pres e poſarenlo en la caſa dels leons, hon mori ab gran deſauentura. Apres feren eleccio de un altre Solda, e aquell per moſtrarſe amador del be publich ordena que ab aquelles naus dels genoueſos feſſen gran armada de tota aquella gent qui de Rodes era venguda, e altra mes, e que paſſaſen en la Grecia, e axi fon fet: e fon hi conuidat lo gran Turch qui fon content de paſſarhi ab molta gent darmes de peu e de cauall en gran nombre. E junts los dos exercits foren en nombre de .cxvij. milia moros, e portauen dues banderes, la una era tota vermella hon hauia pintat lo calzer e la hoſtia, per ço com genoueſos e venecians poſaren penyora lo calzer e la hoſtia consagrada, e per ço en les ſues banderes porten aquella deuiſa pintada, laltra bandera era de terçanell vert ab letres de or qui dehien: Venjadors de aquella ſanch de aquell benauenturat caualler don Heƈtor lo Troya. E de la primera entrada que feren en la Grecia prengueren moltes viles e caſtells e .xvj. milia infants petits, e tots los trameteren en la Turquia, e en la terra del Solda per ferlos nodrir en la ſeƈta mafometica, e moltes dones e donzelles jutgaren a captiuitat perpetua: e la ylla de Rodes fon deliurada de poder dels infels. Com los de Chipre ſaberen que lo eſtol del Solda ſen era partit en la ciutat de Famagoſta carreguaren preſtament moltes naus de forment, de bous e de moltons e de altres vitualles, e portarenho tot en Rodes per la gran fam que ſabien que ſoſtenien, e de moltes altres parts ni portaren, e en poch temps la ciutat e la ylla fon en tan gran abundancia que tots los antichs dehien que james hauien viſt ne hoit dir a llurs predeceſſors una tan gran abundancia eſſer ſtada en la ylla de Rodes. A pochs dies que lo Solda fon partit apleguaren dues galeres de venecians carreguades de forment, qui portauen pelegrins que anauen a la caſa ſanƈta de Hieruſalem. Com Tirant ho ſabe ho ana a dir al Rey e a Phelip, e de aqueſta noua foren molt alegres. Lo Rey dix al Meſtre: Senyor, puix a la diuina Bondat es eſtat plaſent que aqueſtes galeres ſon vengudes açi, noſaltres volem partir per complir lo noſtre ſanƈt viatge ab voſtra bona licencia. Dix lo Meſtre: Senyor, molta gloria ſeria per a mi que les ſenyories de voſaltres volgueſſen açi aturar, car porien manar e ordenar axi com en caſa voſtra propia, e lo anar e lo reſtar ſta tot en voſtra ma, que yo no tinch a fer ſino lo que les ſenyories voſtres me volran manar, car yo us deſige a tots molt ſeruir: e lo Rey loy regracia molt. Lo Meſtre ajuſta los cauallers de lorde a capitol, e dixlos com Tirant li hauia demanada licencia que ſen volia partir, per que a ell paria molta raho que fos paguat del forment, e la nau que perduda hauia per ſocorrerlos. E tots los cauallers li digueren que ſa ſenyoria hi hauia be penſat, e que fos tan amplament ſatiſfet com ell ſabes demanar, e molt mes encara: e ordenaren que a lendema en mig de la gran plaça en preſencia de tots li fes la offerta. Lendema demati lo Meſtre feu tancar tots los portals de la ciutat perque negu no pogues exir defora, perques trobaſſen en lo parlament dell e de Tirant, e feu traure tot lo treſor del orde enmig de la plaça, e pregua lo Meſtre al rey de Cicilia quey fos perque ves lo treſor, e lo Rey e Phelip hi foren. Com tots foren ajuſtats, lo Meſtre feu principi a un tal parlar.