Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 94
CAPITOL XCIV.
La offerta que feu lo Meſtre de Rodes a Tirant de pagarli la nau.
S
Ola ſperança de la ciutat atribulada, ſuccehidor de la ſanch antigua molt generoſa, o tu Tirant lo Blanch, ſobre los nobles corona e ceptre real portar deuries e ſenyorejar lo Imperi Roma, car per les tues virtuoſes obres e ſingulars aƈtes de caualleria a tu pertany e a altri no: tu has poſada en libertat la noſtra casa de Hieruſalem ab lo temple de Salamo, tu eſt ſtat conſolacio e vera ſalut de tots noſaltres, car gran temps hauem ſtat ab molta fam e ſet e altres dolors e miſeries que per noſtres peccats comportades hauem e per tu ſol hauem obteſa via de ſaluacio e libertat: car tota la noſtra ſperança era ja perduda, que, ſi tu no foſſes vengut en aquell beneyt dia fora deſolada la noſtra ciutat e tota la Religio. Donchs a qui deu eſſer dada la triumphal gloria ſino a tu qui eſt lo millor dels cauallers? e noſaltres reſtam molt obliguats a la molta noblea tua, car totes aqueſtes gents que veus açi foren en carrera de perdicio, que perduda la ciutat e la fortalea, fora perdut lo poble, los bens e riqueſes de aquells e los coſſos ſubjugats a perpetual captiuitat. Beneyta ſia la hora que tu vinguiſt a ſocorrer los famejants els aconſoliſt ab vera dolçor de abundoſes viandes, car altra ſperança nons reſtaua ſino morir per la fe de Iheſucriſt: o dolor e pena ineſtimable en les perſones noſtres poſades en perpetual catiueri. A qui darem donchs lo premi de noſtra proſpera liberacio? qui ſera noſtre proteƈtor e ſegura defenſa ſi altra veguada los malignes e inichs infels açi tornen, com los perills ſien molts e les amargues dolors que paſſades hauem, perque de anſioſa temor tremolen los noſtres oſſos, e les entramenes dins noſaltres nos poden aſſegurar? no fon james major miſeria, ni paſſaren los glorioſos ſanƈts Martirs major pena en comparacio de la noſtra, per ço com la mort es comuna a tots, e preſt es paſſada, qui dona fi a tots los mals, perque caualler virtuos ſupplicam a la tua noblea, yo e tota la Religio, quet placia ſtendre la tua generoſa e viƈtorioſa ma ſobre lo noſtre treſor e que prengues de aquell a tota la tua voluntat, encara que no ſia ſuficient premi dels teus ſingulars aƈtes, car la tua molta virtut no poria fer res quen deſgrat nos vingues, car no ſabem ni tenim ab que te puguam premiar de la honor e pietat miſericorde que de noſaltres aflegits has aguda, penſant en lo gran perill que has meſa la tua benigna e proſpera perſona, e ab animo gran e ſforçat de caualler has exercides les armes e no teſt moſtrat gens eſſer caualler pereos, perque bet podies ſcuſar a les batalles e combats de la mar e de la terra, e per ço ſe diu que aquell es dit caualler qui fa caualleries, aquell es dit gentilom qui fa gentileſes, aquell es noble qui fa nobleſes: donchs Tirant, ſenyor, de aqueſta Comunitat reb ab la tua ma plena de caualleria del noſtre treſor, e com mes ne pendras mes gloria ſera per a noſaltres: e dona fi a ſon parlar, e no tarda Tirant fer reſpoſta en eſtil de ſemblants paraules.